Lágrimas desordenadas

Bon dia, em dic Jessica i avui vull que escolteu una de les cançons que més m’agraden i la que segur que heu escoltat moltes vegades. 

Ramon Melendi Espina, va néixer a Astúries el 21 de gener de 1979. De ben jove va decidir deixar d’estudiar per jugar al futbol, va treballar de cambrer i es mogué pel món de la nit. El 2001 es va unir a un grup anomenat El Bosque de Sherwood i poc després va gravar una maqueta la qual només contenia tres cançons:

-        Sin noticies de Holanda

-        El informe del forense

-        Vuelvo a traficar

Però, l’any 2004 gràcies a Con la luna llena, va ser elegida com a tema oficial de la volta ciclista a Espanya. Aquell mateix any, va iniciar una petita gira per Espanya i, va vendre 50000 còpies i va ser Disc d’Or.

El 2006 es va anunciar que seria un dels protagonistes d’un videojoc de Sony per a PSP, Gangs Of London, i va compondre el tema amb aquest nom.
El 12 de novembre de 2007, va anar a declarar als jutjats després de provocar un incident, en estat d’ebrietat, en un vol Madrid-Mèxic, que va obligar al comandant de l’avió a tornar dues hores desprès de l’enlairament. Va ser posat en llibertat, després de declarar.

El 2011 va participar en el disc de la Marató de TV3 amb una versió en català de True Love de Cindy Lauper (cantant i actriu estatunidenca) titulada Ulls dolços.
També va participar al 2012 com couch al programa televisiu LA VOZ, juntament amb Malú, David Bisbal i Rosario Flores. En novembre i desembre de 2013, va ser l’impulsor del nou programa de la 1 anomenat Generació del Rock, programa en el que persones d’entre 68 i 85 anys lluitaven per complir el seu somni.

Estil: La seva especialitat és la rumba amb influències de rock, flamenc i pop.

Lágrimas desordenadas, és el primer single de l’àlbum de Melendi de 2012. Aquest àlbum és anomenat així perquè pensa que hi ha un desordre lògic en ell, perquè és contradictori, és desordenat perquè hi ha cançons que podien estar tant en el primer àlbum com en el segon, totes elles barrejades amb la columna vertebral del disc (afirma ell).

Kalenda Maya

Bon dia em dic Jessica i voldria que escoltéssiu la cançó Kalenda Maya. És una cançó alegre i espero que us agradi. Sé que no l’escoltareu cada dia però es molt agradable, i la lletra, molt bonica.

Kalenda maya és una cançó medieval escrita per Raimbout de Vaqueiras, és vocal-instrumental. Aquesta cançó es un signe de reconciliació amb la seva germana la qual se va enfadar amb ell, i aquest va deixar de cantar, però quan es van reconciliar, la va escriure.
Kalenda Maya va establir precedent, i és que es tracta d’una estampida, una dansa que es ballava, fent puntades de peu rítmiques a terra. Aquesta dansa es va fer molt popular 100 anys més tard i es feien servir per entretenir a la gent.

Raimbaut de Vaqueiras va néixer aproximadament en 1880 i va morir el 4 de setembre de 1207, un trobador occità i més tard fou cavaller.

Aquesta obra està escrita en llatí, una llengua la qual estava parlada a l’antiga Roma. Més tard, durant l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna i, posteriorment, a l’Edat Contemporània va ser la llengua científica.

La lletra tracta d’una dona noble i alegre, que li agrada més que el cant de l’ocell o de la flor del gladiol. Perquè ell mai seria més alegre i el dia que la perdés, es moriria.

Canto plorant, ple de tristor

Hola, sóc la Mariona i avui us porto una cançó trobadoresca.

Títol: Consiros cant e planc e plor

Trobador: Guillem de Berguedà

Any: 1185

Guillem de Berguedà va ser un trobador català que va néixer al 1138 i va morir al 1196.

Actualment és considerat un dels més rellevants trobadors catalans de la segona meitat del segle XII, i del qual se’n conserven unes trenta poesies.

En la seva obra destaquen els sirventesos, poesies on ell feia burla als seus enemics personals, als quals injuriava. Però no solament va escriure sirventesos, també va escriure alguns planys, que són poesies on es lamentava de la mort d’algú.

Canto plorant, ple de tristor, originàriament escrit en català antic, és del 1185, i és un dels planys més coneguts de Guillem de Berguedà per la sinceritat que hi va expressar. Aquest era recitat amb l’acompanyament d’instruments dels trobadors, per tant és vocal-instrumental.

Canto plorant, ple de tristor és una  obra que dedica a la mort del Marquès Ponç de Mataplana, on reconeix que totes les injúries que havia dit d’ell, eren mentida. També diu que es lamentava de no haver-li demanat perdó i que li desitjava el millor paradís on pogués anar ara que ja era mort.

Espero que us agradi aquest plany!

Bernart de Ventadorn: Can vei la lauzeta

 Hola  tots! Sóc la Maria i avui presento la cançó medieval Can Vei la lauzeta:

CANÇÓ:

Can vei la lauzeta, escrita per Berrnart de Ventadorn, és una cançó
vocal-instrumental.

 Can vei la lauzeta està
escrita al segle XII, que correspon a la Baixa Edat Mitjana , on hi van haver
suposar canvis a la cultura i organització social. Sovint es parla del Renaixement
del segle XII, ja que es va abandonar el feudalisme estricte i es va anar cap
als estats moderns en un lent període de desenvolupament marcat pel
redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Durant el segle XII es produeix el naixement de la ciutat
medieval amb l'establiment d'una burgesia que busca diners i no a la terra.
Això provoca grans canvis socials: nous oficis ,una mentalitat lligada al plaer
i la vida social, una millora en el transport i els intercanvis comercials
entre diferents pobles i una modificació del paisatge.

La concentració humana va provocar l'aparició de noves
malalties i periòdiques epidèmies de grip que van fer que disminuís la población.

Van aparèixer nous invents com la Brúxola, l’innvenció de
les equacions de tercer grau, la Regla de Ruffini i l'aparició de les primeres
armes amb pólvora a la Xina.

La filosofia medieval continua molt lligada a la teologia,
si bé amb el redescobriment d'Aristòtil i altres pensadors grecs canvia
l'enfocament general i apareix l'escolàstica.

L'església continua sent la principal transmissora de la
cultura a Europa.

En literatura es produeix la consolidació de les llengües
vernacles per escriure les noves obres, sense que això suposi encara deixar de
banda el llatí com a idioma de cultura.

Els trobadors continuen dominant el panorama líric europeu,
mentre que a Orient emergeixen les figures del poetes indis Allama Prabhu i
Omar Khayyam.

En les arts plàstiques, neix l'art gòtic. L'arquitectura
s'eleva cap al cel en els castells i les catedrals, la pintura i l'escultura
guanyen en humanitat i s'usen els vitralls i colors per reflectir la llum. Es
manté, però, gran part del simbolisme romànic anterior.

 En música es produeixen molts avenços. Es consolida el
pentagrama per a la notació, fet que ajuda a codificar les obres més complexes,
per a diverses veus i instruments (polifonia). S'inventa el llaüt, instrument
que gaudiria de gran popularitat en els segles posteriors i es recullen els
Carmina burana.

 AUTOR:

Bernart de Venatadorn fou un popular trobador occità. Com
de la major part de les biografies dels trobadors, no tenim gairebé dades de la
seva biografia. Segons el trobador Hug de Sant Circ, Bernat posssiblement era
fill d’un corner del castell de Ventadorn, a Corresa. En un poema de Bernat ens
dóna a entendre que va aprendre a cantar i escriure pel seu protector, el
vescomte Eble III de Ventadorn.

Pel que s’ha dedüit, va compondre els seus primers poemes a
l’esposa del seu patró. Aquests poemes expliquen que va haver de deixar
Ventadorn després d’enamorar-se de l’esposa del patró.

Ventadorn és únic entre els compositors del segle XII que
la seva música que ha sobreviscut: dels seus 45 poemes, on 18 tenen la seva
música intacta, una circumstància inusual per a un trobador.

TIPUS DE MÚSICA:

El text original de la cançó és va ecriure en francés.

La cançó tracta de les queixes de l’autor, amant, on canta
a l’estimada i es veu que és un amor impossible ja que l’estimada ja té home.

Aquest tipus de cançons era molt comú en els trobadors ja
que, és possible que durant les guerres dels nobles passessin
molt de temps lluny de les seves estimades.

Es tracta d'una obra representativa d'aquest tipus de
composicions que a més ha passat a la història com una de les més conegudes del
seu autor i fins i tot del seu temps.

L’obra està ecrita en primera persona, i narra la vida
sentimental del poeta.

Presenta un contrast entre l'alegria i la insatisfacció i
també entre delicadesa i insult.

També és veu que no diu el nom de l’estimada sinó un
seudonim per a que només ella sapigui de qui és.

OPINIÓ PERSONAL:

És una cançó entretinguda, sobretot al principi, ja que a
la meitat de la cançó baixa el ritme.

M’agrade molt aquest tipus de cançons,les trobadoresques
més que cap de l’edat mitjana, sobretot el ritme que tenen.Encara que n’hi ha
que són mes haviat aburrides tenen ritme de taberna i són entretingudes.

        

Castle On a Cloud

Hola, sóc la Mariona i m’agradaria compartir amb vosaltres una cançó de Les Misérables.

Títol: Castle On a Cloud

Intèrpret: Cosette (interpretada per Isabelle Allen)

Any: 2012

Les Misérables és un musical cinematogràfic inspirat en la novel·la Les Misérables de Victor Hugo, es va portar en pantalla al cinema a l’any 2012.

La història ens explica que, Jean Valjean, després de passar molts anys a la presó, intenta començar una nova vida, però ell continua arrossegant el seu passat. A partir d’aquí Jean Valjean cuida a una nena, Cosette, ja que la seva mare acaba de morir i la parella que la cuidava la tractava malament.

Aquesta cançó és cantada per Cosette de petita (interpretada per Isabelle Allen), quan a casa dels Thénadier, qui la cuidaven, li feien netejar la casa i la tractaven d’una forma gens agradable. En aquesta cançó la nena diu que voldria viure en un castell en un núvol on tingués amics, joguines i fos feliç, és a dir, que li agradaria viure amb algú que l’estimés de debò.

Espero que us agradi aquesta cançó!

Bones! Som el Miquel i el George i avui volem compartir amb vosaltres una cançó del musical “The Phantom of the Opera”.

Concretament us portem Angel of Music, una cançó que canten els personatges de Christine  (interpretada per l’actriu Emmy Rossum) i la seva amiga Meg, que es sorprèn per la capacitat de la seva companya en el cant.

La cançó parla del seu Àngel de la Música, el qual li ha ensenya a cantar i tot el que sap del món artístic. És el seu guia, el seu pare espiritual.

El Fantasma sempre està allí, als seus somnis, al seus pensaments acompanyant-la.

Esperem que us agradi!!

Títol: Angel of Music

Intèrprets: Emmy Rossum i Jennifer Ellison
Any: 2004.

Top Hat (Check to check)

Hola sóc l’Elisabeth i us presento aquesta cançó:

Títol: Check to Check.

Intèrprets: Lady Gaga amb Tony Bennett.

Data d’interpretació: 23 de setembre de 2014.

Any de la composició: 1935.

Estil: Balada jazzística.

Cheek to cheek és la cançó estrella de Top hat, una comèdia musical que ens explica que un ballarí nord-americà (Fred Astaire) va a Londres, on intentarà impressionar a una jove, Dale Tremont (Ginger Rogers).

Cheeck to cheeck és una cançó escrita per Irving Berlin el 1935, i fou interpretada per Fred Astraire. Aquest tema va ser nominat a la millor cançó (premi de l’Acadèmia, 1936) encara que no va guanyar l’Oscar.

Masquerade

Hola a tots!! Som en Francesc i en Matheus, i en aquesta entrada al blog us explicarem una mica la cançó de “Masquerade” que és un dels molts temes de l’obra musical del “Fantasma de l’Òpera” que porta més de vint anys essent representada al West End de Londres.

La cançó sorgeix a la història quan en Raoul, un poderós aristòcrata, demana en matrimoni (un prometatge segur, fantàstic i  bonic) a Christine, una noia ingènua que , apart de ser molt maca té una gran veu amb la qual es converteix en l’estrella del teatre. Però Christine té por que el seu mestre, “el fantasma de l'Òpera” atempti en contra del seu amor, de Raoul.

Llavors apareix el fantasma dient que ha escrit una obra per a representar, de títol “Don Juan”. En aquesta obra ell mateix crea els personatges, però per a que els actor facin aquest paper, han de lluitar per millorar els seus defectes. Per exemple, la Carlotta, que sempre volia fer un paper principal, en aquesta hauria de fer de secundaria i ben calladeta. Llavors s’apropa a Christine, i ell li diu, entre altres coses, que si el seu orgull li ho permet, que torni a ell. És en aquell moment que li veu l’anell de promesa que li penja del coll. Com cal esperar s’enfurisma i se’n va cap al seu món subterrani, empaitat per Raoul.

En aquesta cançó sol s’utilitza el leitmotive de la Mascarada, que és festiu i alegre, però es veu interromput pel leitmotive del Fantasma, quan aquest apareix per a comentar els requisits de la seva òpera.

Esperem que us hagi agradat, i aquí teniu el vídeo d’aquest fragment del musical, per si el voleu veure:

The Little Mermaid - Under the Sea

Bones a tots! Sóc la Maria i avui us porto una cançó de la famosa pel·lícula de Walt Disney, The Little Mermaid!

Titol: Under the sea
Compositor: Alan Menken

Lletrista: Howard Ashman

Estil: Calipso

Any: 1989

Pel.licula d’origen: The little mermaid (La Sireneta)

The Little Mermaid és una pel·lícula de l'any 1989, basada en el conte de Hans Christian Andersen, produïda per la Walt Disney Pictures i dirigida per Ron Clements i John Musker.

És la vint-i-vuitena pel·lícula dels llargmetratges de la Walt Disney i és considerada un dels millors clàssics d'aquesta factoria.

Es va convertir en tot un èxit donant lloc a la nova època daurada de la companyia, i va ser seguida d’altres grans èxits com The Beauty and the Beast, Aladdin i The Lion King.

Alguns consideren que La Sireneta és “la pel·lícula que va portar Broadway als dibuixos animats”. Alan Menken és el compositor de totes les cançons i de la banda sonora, amb col·laboració del seu inseparable Howard Ashman.

He escollit aquesta cançó perquè crec que és la més animada del film, i a més a més, m’agrada molt i dóna gust escoltar-la.

Jo opino que tothom que hagi vist la pel·lícula de petit, amb aquest tema tindrà un record de la seva infantesa, ja que és la cançó del film que més va triomfar.

Willkomen, Bienvenue, Welcome

Bon dia! Em dic Jessica i avui us porto una cançó anomenada Willkomen, Bienvenue, Welcome.

Títol: Willkomen, Bienvenue, Welcome

Any: 1966

Artista: Joel Grey

Potser alguns de vosaltres ja la coneixeu i sabeu que pertany a una pel·lícula musical anomenada Cabaret. Aquesta cançó dóna la benvinguda al Cabaret i és el tema inicial de la pel·lícula.
Cabaret és un dels millors musicals de la història: té un diàleg àgil i àcid, malgrat que tenint en compte el context on se succeeixen els esdeveniments, el final és –malauradament- previsible.

L’acció se situa al Berlín dels anys 30, on hi ha una història d’amor i amistat entre la ballarina Sally Bowles i un estudiant de Cambridge, de condició homosexual, Bryan Roberts.
Espero que us agradi ja que és divertida i podeu acabar un molt bon dia amb aquesta cançó.

The Phantom Of The Opera

Hola som la Ylenia i la Judith i ens ha agradat molt la pel·lícula del famosíssim musical The Phantom of the Opera.

- Títol: The Phantom Of The Opera.
- Autor: Andrew Lloyd Weber
- Any: 1986

El leitmotiv que utilitza el compositor al tema del Phantom of the Opera té una barreja de ràbia, amor i tristesa. Un tema amb un inici potent que no deixa indeferent a qui l’escolta. La lletra d’aquest tema ens parla d’un personatge misteriós que captiva inevitablement la ment de Christine, una jove cantant que triomfa a l’òpera de París.

Gaston Leroux, autor de la novel·la “The Phantom of the Opera” fou un gran periodista i escriptor francès famós per les seves novel·les de terror i policíaques.

All I ask of you

Hola! Som la Mariona i la Maida i avui compartirem una cançó de la pel·lícula-musical The phantom of the Opera.

Títol: All I ask of you.

Intèrprets: Emmy Rossum i Patrick Wilson.

Any: 2004.

Aquesta cançó és cantada pels personatges de Christine i Raoul i composta per Andrew Lloyd Webber. Té lloc quan la noia té por del Fantasma de l’Òpera, ja que aquest acaba de matar un home del teatre. I és llavors quan Raoul li diu que no pateixi, que estan junts. Ell, a diferència del Fantasma, li ofereix un amor segur i, finalment, es prometen amor etern.

El leitmotiv, com bé diu la paraula en alemany, és un motiu conductor, és a dir, és la relació d’una melodia amb un fet concret de la pel·lícula. El leitmotiv d’aquesta cançó és doncs, romàntic i dolç, ens transmet la idea d’un amor romàntic.

La lletra de la cançó és un diàleg entre ells dos, que l’únic que demanen és estimar-se per sempre, ja que es necessiten. Christine, explica que vol llibertat i abandonar la part fosca, on hi viu el Fantasma, i Raoul li promet que ell estarà amb ella i l’ajudarà.

Esperem que us agradi i gaudiu escoltant aquesta dolça cançó!

  

Summer nights

Hola a tots!

Sóc la Salma i vull compartir amb vosaltres una cançó de la comèdia musical Grease (Randal Kleiser, 1978) interpretada per John Travolta i Olivia Newton-John.

Aquest musical explica la història d’en Danny i la Sandy, que es coneixen un estiu, s’enamoren i els dos es  pensen que no es veuran mai més; però a l’entrada de l’institut el primer dia de classe, es retroben. A ell li fa vergonya dir que la noia de qui, davant els amics, presumia haver lligat és ella. Durant el curs, l'un i l'altre faran esforços per a tornar a conquerir l'amor de l'estiu.

La cançó que he escollit és la que parla de quan el Danny i la Sandy expliquen als seus amics respectius el seu amor d’estiu. I cadascú te una visió diferent... molt diferent!!

Tant de bo us agradi J

The point of no return

Bon dia a tots/es! Som el Madalin i la Jessica i avui us portem un tema del musical “The Phantom of Opera” i esperem que us agradi molt!

Títol: The point of no return

Compositor: Andrew lloyd Webber

Any del musical: 1986

Any de la pel·lícula: 2004

Aquesta cançó és interpretada quan el Fantasma de l’Òpera vol emportar-se la Christine cap al “seu món”, del que no hi haurà tornada.
El leitmotiv d’aquest tema ens  transmet l’amor passional i fins ara no reconegut explícitament de Christine vers el Fantasma; però el seu amor romàntic i declarat de la noia cap a Raoul, que li dona seguretat, amor i comoditat, impedeix la jove seguir el “seu” Fantasma.
La lletra parla sobre l’amor irracional, fins i tot visceral entre la Christine i el Fantasma de l’Òpera; ell li diu que passi el punt de no retorn, on podran estar junts per sempre i tenir una relació, potser més carnal que sentimental, potser més de possessió que de llibertat.

I don't know how to love him

Bones! Em dic Miquel i aquesta es la meva primera entrada al blog!

Ara recordarem una mica les vacances de Nadal i les tradicions, on celebrem el naixement de Jesús. Us porto una mica d’ironia, amb una Maria de Magdalena que intenta canviar, degut a que està enamorada del fill de Déu. Parlo d’un fragment del musical “Jesús Christ Superstar”, que el 1971 va trencar motlles.

Espero que gaudiu d’aquesta cançó tan coneguda d’un dels musicals més polèmics que es coneixen.     

Títol del musical: Jesus Christ Superstar

Musica: Andrew Lloyd Webber

Lletra: Tim Rice

Interpret: Yvonne Elliman

La hawaiana Yvonne Elliman interpretà aquesta cançó el 1973 al cinema i a les posteriors versions a Broadway. Gràcies a aquesta cançó, la seva carrera va reexir. 

  

The Music of the Night

Bones! Som la Marta i la Maria i  avui us portem un tema del musical “The Phantom Of the Opera” que esperem que us agradi!

Títol: Music of the Night

Compositor: Andrew Lloyd Webber

Intèrpret: Gerard Butler, com el fantasma de l’Òpera

Musical: The Phantom of the Opera

Any del musical: 1986

Any de la pel·lícula: 2004

Comentari:

Aquesta cançó és un dels temes del musical The Phantom of the  Opera, inspirat en l’anterior novel·la homònima. Està cantada al moment on el Fantasma mostra tot el seu món subterrani a Christine, la protagonista. Li suggereix que es deixi portar per la música de la foscor, on ell s’amaga, i que es rendeixi  als seus desitjos. A la pel·lícula es mostra com és el petit univers que el Fantasma s’ha creat, tot il·luminat amb espelmes, mentre els miralls són tots tapats.

Hem escollit aquesta cançó perquè seguim treballant la temàtica dels musicals, i aquest és el que estem veient ara.  És una balada amb un toc de misteri, i creiem que us pot agradar, ja que és dolça però a la vegada enigmàtica.

Aquarius - Hair

Molt bones a tots! Sóc la Marta i aquest cop us porto una cançó d’un musical que espero que us agradi.

Títol: Aquarius

Compositors: James Rado, Gerome Ragni i Galt MacDermot

Any: 1967

Pel·lícula d’ origen: Extreta del musical Hair

Estil: Pop, Sunshine Pop

Aquesta cançó és la primera del musical Hair. Apareix a l’escena on un noi puja a l’ autocar que el porta a la gran ciutat, NY. Allà es troba un grup de joves hippies, que ballen i passen les tardes al parc, sent vigilats per la policia i mal vistos per la gent que passa per allà.   

La lletra de la cançó es basa en la creença astrològica que el món entraria a “L’era d’Aquarius”, una era de pau i amor per la humanitat.

Tant la pel·lícula com el musical van causar polèmica a la seva època. El musical va ser portat a judici per mostrar els actors sense roba a l’escenari, i es van interpretar algunes escenes com menyspreu a la bandera. Tot i això, finalment la gira per Estats Units va suposar el fi de la censura en molts escenaris.

He escollit aquesta cançó perquè estem fent una temàtica al voltant dels musicals, i aquesta és una de les meves cançons preferides, ja que posa de bon humor i té un ritme contagiós. Trobo que és indicada per l’hora de sortir del centre i que pot agradar a tothom.

LE JAZZ HOT

Hola sóc el Matheus, alumne de 4t d’ESO, i vull compartir amb vosaltres una cançó que trobo molt maca i divertida, “Le jazz hot”. Aquest tema, és una de les joies de la pel·lícula Victor/Victoria protagonitzada per Julie Andrews, James Garner i Robert Preston el 1982.

“Let jazz hot” va estar interpretada per Julie Andrews, actriu amb una veu soprano molt maca. Aquesta actriu i cantant, en aquesta pel·lícula on interpreta el paper de dona/que fa d'home/que fa de dona, es va desfer del clixé “Mary Poppins” o de la monja de “The sound of music”. Espero que us agradi.

Títol: Le jazz hot

Cantant: Julie Andrews

Estil: Swing

Compositor: Henry Mancini

Money, Money

Hola a tots! Sóc la Mariona i vull compartir amb tots vosaltres una cançó de la pel·lícula musical Cabaret.

Títol: Money, Money

Artista: Liza Minnelli i Joel Grey

Any: 1972

Money, Money és interpretada per Liza Minnelli i Joel Grey.

Cabaret és una pel·lícula musical nord-americana dirigida per Bob Fosse. Acompanyant Liza Minnelli, tenim els actors Michael York i el ja anomenat Joel Grey, que a la pel·lícula és el mestre de cerimònia responsable de l’espectacle. La pel·lícula està basada en la novel·la Adéu a Berlín (1939), de Christopher Isherwood.

Cabaret ens fa un retrat de Sally Bowles (Liza Minnelli), que és ballarina a un cabaret i que té una història d’amor amb Bryan Roberts (Michael York), qui, en principi, és homosexual.

Cabaret es situa a Berlín als anys 30, per tant podem veure la tensió a l’ambient per l’increment del moviment nazi.

Cabaret va ser nominada a deu premis Oscar i en va guanyar vuit.

He escollit aquesta cançó perquè és una de les més rellevants del musical Cabaret, i defensa que els diners, fan girar el món. També cal anomenar al compositor de Money, Money, John Kander, i l’autor de la lletra, Fred Ebb.

Espero que us agradi!                      

Blackbird

Bones a tots! Sóc la Marta i avui us porto una cançó d'una de les meves bandes preferides:

Títol: Blackbird
Grup: The Beatles
Any: 1968
Estil: Balada Pop, Folk Britànic.

Aquesta cançó té un significat més profund que simplement conversar amb un ocell negre. Va ser escrita quan les tensions racials als Estats-Units anaven en augment. En aquesta cançó convida a totes les persones de raça negra a que s'alliberin i "volin lliures". 
He escollit aquesta cançó perquè és calmada i tranquil·la, i suposa una bona manera d'entrar al centre. A més, se senten uns petits ocellets piulant de fons, que ens poden ajudar a despertar de bona manera.

Espero que us agradi!